0

La Biblioteca Publica celebra el Dia Mundial de la Poesia amb activitats presencials i telematiques

La Biblioteca Pública celebra aquesta setmana el Dia Mundial de la Poesia amb diferents activitats presencials i telemàtiques per posar de manifest la capacitat expressiva d’aquest gènere universal per comunicar sentiments i realitats molt diverses. Des del passat dilluns 22 de març, les xarxes socials de la Biblioteca ofereixen cada dia versions del poema ‘No em despulleu’ de la poetessa barcelonina Felícia Fuster i Viladecans, en diferents idiomes.

Enguany, la celebració dels actes del Dia Mundial de la Poesia s’han hagut d’adaptar a les restriccions imposades per la pandèmia.

Dins de les activitats del Dia Mundial de la Poesia, el Parc Municipal Macary i Viader va acollir dijous 25 de març una lectura de poemes a l’aire lliure, amb la participació del Club de Lectura de la Biblioteca Pública i del Taller de Lectura de L’Esplai.

En el transcurs de l’acte es van llegir obres dels poetes suriencs Salvador Perarnau, Josep Fàbrega, Josep Maria Rodríguez i Moisés Galindo, entre d’altres autors catalans i d’arreu.

Altres activitats del Dia Mundial de la Poesia són una exposició bibliogràfica i una endevinalla poètica diària per a infants a la Biblioteca Pública.

Els vídeos de les lectures del poema de Felícia Fuster en diferents idiomes es poden veure en els comptes de Facebook i Instagram de la Biblioteca Pública. Aquesta iniciativa continuarà fins a aquest dissabte 27 de març, amb una interpretació musical de David Requena.

La Unesco va declarar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia amb l’objectiu de donar suport a la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica. La seva celebració a Catalunya és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco, amb la col·laboració d’altres institucions i entitats del país.

El poema que enguany és l’eix del Dia Mundial de la Poesia a Catalunya és el següent:

No em despulleu

Abans

que el gran compàs no em paralitzi

amb la geometria de la mort

no em despulleu.

No em despulleu del temps

ni d’aquells mots

que, fins gebrats, jo feia càlids.

Sé que el meu cant

avui

no arribarà

ni a les òrbites baixes

i el món em pesarà. Tant és.

Deixeu-me.

Deixeu-me el formigueig

d’aquest cap ple de festa

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,

calç apagada, encesa, poca cosa,

no, res,

amb els peus nus.

Sé caminar descalça. I més.

I encara sé:

només el que s’esborra

té importància.